Ciberatacs a Espanya i Andorra: quan cal notificar una bretxa de dades?
Els ciberatacs a Espanya i Andorra són una amenaça cada vegada més important per a empreses i administracions públiques. Les intrusions en sistemes informàtics, el robatori de credencials i les filtracions d’informació poden comprometre dades personals i generar obligacions legals. Però, quan s’ha de notificar una bretxa de dades a l’autoritat de protecció de dades? I quan cal informar les persones afectades?
El recent incident de seguretat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) posa de manifest la importància de saber com actuar davant d’aquest tipus de situacions. Tant a Espanya com a Andorra, la normativa de protecció de dades estableix terminis i obligacions específiques que les organitzacions han de conèixer.
En aquest article expliquem quan cal notificar una violació de seguretat a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) o a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), i en quins casos també s’ha de comunicar als afectats.
Ciberatacs a Espanya i Andorra: una amenaça creixent per a les empreses
Els incidents de ciberseguretat poden adoptar formes molt diverses: atacs de ransomware, robatori de credencials, suplantació d’identitat, accessos no autoritzats, filtracions d’informació o exposició de bases de dades.
Les dades dels organismes de ciberseguretat reflecteixen la dimensió del problema. A Espanya, l’INCIBE va gestionar 122.223 incidents durant el 2025, un 26 % més que l’any anterior. A Andorra, l’ANC-AD en va registrar 1.624, davant dels 1.537 del 2024.
Tot i que les xifres no són directament comparables perquè els criteris de registre poden ser diferents, mostren que la ciberseguretat és una qüestió cada vegada més rellevant per a les organitzacions dels dos territoris.
Ara bé, des del punt de vista jurídic, no tots els incidents tenen les mateixes conseqüències. La qüestió determinant és saber si l’incident ha comportat una violació de la seguretat de les dades personals.
Quina diferència hi ha entre un ciberatac i una bretxa de dades personals?
No tots els ciberatacs constitueixen una bretxa de dades personals.
Un incident de ciberseguretat pot afectar un sistema informàtic sense que s’hagi produït cap accés a informació personal. Per exemple, un intent d’intrusió que els sistemes de protecció bloquegen abans que l’atacant pugui consultar dades.
En canvi, parlem d’una violació de la seguretat de les dades personals quan es produeix la destrucció, pèrdua, alteració, comunicació o accés no autoritzat a dades personals, de manera accidental o il·lícita.
Així, si un atacant accedeix a una base de dades de clients, consulta informació de treballadors o extreu documents que contenen dades personals, podem trobar-nos davant d’una bretxa de dades.
Aquesta distinció és essencial: les obligacions de notificació previstes en la normativa de protecció de dades no s’activen automàticament davant de qualsevol ciberatac. Cal determinar si hi ha hagut una violació de dades personals i valorar el risc que pot comportar per a les persones afectades.
El ciberatac a la CASS d’Andorra: un exemple recent
El novembre de 2026, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va comunicar un incident de seguretat relacionat amb l’accés no autoritzat al portal d’empreses.
Segons la informació facilitada per l’entitat, terceres persones haurien utilitzat certificats digitals sostrets a diversos declarants per accedir a àrees privades del portal. Posteriorment, haurien aprofitat una funcionalitat de consulta vinculada al número d’identificació administrativa (NIA) per identificar números vàlids i obtenir dades personals associades.
Entre la informació afectada hi havia dades identificatives, com ara el nom, els cognoms, el sexe, la data i el lloc de naixement.
La CASS va indicar que, segons la informació disponible en aquell moment, no s’havia detectat un accés directe a les bases de dades que emmagatzemen informació sanitària, econòmica o de prestacions. També va comunicar que havia activat els protocols corresponents i que havia informat les autoritats competents.
Aquest incident mostra que una bretxa de dades no sempre implica el robatori d’una base de dades completa. També pot produir-se mitjançant l’explotació d’una funcionalitat legítima d’un portal o servei digital.
A més, les dades identificatives obtingudes poden facilitar intents de suplantació d’identitat, phishing o altres fraus dirigits.
La gestió d’aquest tipus d’incidents exigeix, per tant, una anàlisi tècnica i jurídica que permeti determinar quines dades han quedat compromeses i quines obligacions de notificació se’n deriven.
Quan cal notificar una bretxa de dades a Espanya?
A Espanya, l’article 33 del Reglament general de protecció de dades (RGPD) estableix que el responsable del tractament ha de notificar les violacions de seguretat de dades personals a l’autoritat de control competent sense dilació indeguda i, si és possible, en un termini màxim de 72 hores des que en té coneixement.
Aquesta notificació no és obligatòria quan sigui improbable que la violació comporti un risc per als drets i les llibertats de les persones físiques.
Per tant, no tots els ciberatacs s’han de comunicar a l’AEPD. Cal valorar les circumstàncies concretes de cada incident, les dades afectades i les possibles conseqüències.
Per exemple, una filtració de dades identificatives pot comportar riscos de suplantació d’identitat o frau. Si les dades afectades són especialment sensibles, com ara dades de salut o informació financera, el risc pot ser encara més elevat.
La notificació ha d’incloure, entre altres elements:
- La naturalesa de la violació de seguretat.
- Les categories i el nombre aproximat de persones afectades.
- Les possibles conseqüències de l’incident.
- Les mesures adoptades o proposades per contenir-lo i corregir-lo.
- Les dades de contacte del delegat de protecció de dades o d’un altre punt de contacte.
Si l’organització no disposa de tota la informació dins del termini inicial de 72 hores, pot completar la notificació de manera gradual, sense dilació indeguda. Si la comunicació es fa fora de termini, haurà de justificar el retard.
Cal recordar també que, quan el tractament es duu a terme per compte d’un responsable, l’encarregat del tractament ha de comunicar-li la violació de seguretat sense dilació indeguda. Això permet que el responsable pugui valorar les seves obligacions i complir els terminis legals.
Quan cal notificar una bretxa de dades a Andorra?
A Andorra, la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals, regula aquesta obligació a l’article 36.
Quan una violació de seguretat de dades personals pot comportar un risc per als drets i les llibertats de les persones físiques, el responsable del tractament l’ha de notificar a l’APDA sense dilació indeguda i, si és possible, en un termini màxim de 72 hores des que n’ha tingut constància.
Com en el règim espanyol, no cal notificar-la quan sigui improbable que comporti un risc per a les persones afectades.
La notificació ha de permetre a l’APDA conèixer què ha passat, quines dades poden haver quedat compromeses, quines conseqüències pot tenir l’incident i quines mesures ha adoptat l’organització.
També és important que les empreses que treballen amb proveïdors tecnològics tinguin ben definides les obligacions de comunicació en els contractes d’encàrrec de tractament. Si el proveïdor detecta una violació de seguretat, ha d’informar el responsable sense dilació indeguda perquè aquest pugui valorar la notificació a l’APDA dins del termini legal.
Quan cal informar les persones afectades?
La notificació a l’autoritat de protecció de dades i la comunicació a les persones afectades són dues obligacions diferents.
La comunicació individual s’exigeix quan la bretxa pot comportar un risc alt per als drets i les llibertats de les persones.
A Espanya: comunicació als afectats segons l’article 34 del RGPD
L’article 34 del RGPD estableix que el responsable del tractament ha de comunicar la violació de seguretat als interessats sense dilació indeguda quan sigui probable que comporti un risc alt.
La comunicació ha d’utilitzar un llenguatge clar i senzill i ha d’explicar:
- La naturalesa de la violació de seguretat.
- Les possibles conseqüències per a les persones afectades.
- Les mesures adoptades o proposades per solucionar l’incident i reduir-ne els efectes.
- Les dades de contacte del delegat de protecció de dades o d’un altre punt de contacte.
El RGPD preveu algunes excepcions a aquesta obligació. Per exemple, quan les dades estaven protegides amb mesures que les feien inintel·ligibles per a persones no autoritzades, com ara un xifratge adequat; quan mesures posteriors eliminen la probabilitat que es materialitzi el risc alt; o quan la comunicació individual suposa un esforç desproporcionat.
En aquest darrer cas, cal fer una comunicació pública o adoptar una mesura equivalent que informi les persones de manera igualment efectiva.
A Andorra: comunicació als afectats segons l’article 37 de la Llei 29/2021
La normativa andorrana estableix una obligació equivalent. L’article 37 de la Llei 29/2021 disposa que, quan la violació de seguretat pot comportar un risc alt per als drets i les llibertats de les persones, el responsable ha de comunicar-la als interessats sense dilació indeguda.
La comunicació ha d’explicar de manera clara què ha passat, quines conseqüències pot tenir i quines mesures s’han adoptat per contenir la bretxa i reduir-ne els efectes.
La llei també preveu excepcions en determinades circumstàncies, com ara quan s’han adoptat mesures que fan inintel·ligibles les dades o quan actuacions posteriors eliminen la probabilitat que es materialitzi el risc alt.
En conseqüència, una empresa pot estar obligada a notificar una bretxa a l’AEPD o a l’APDA sense haver d’informar necessàriament totes les persones afectades de manera individual. Aquesta segona obligació dependrà de l’existència d’un risc alt.
Com ha d’actuar una empresa davant d’una bretxa de dades?
Davant d’un possible ciberatac, és essencial actuar ràpidament, però també de manera ordenada. No n’hi ha prou amb bloquejar l’accés dels atacants: cal investigar l’incident, determinar-ne l’abast i valorar les conseqüències jurídiques.
Recomanem seguir cinc passos:
- Contenir l’incident: restringir els accessos compromesos, aïllar els sistemes afectats i bloquejar les credencials sospitoses.
- Investigar què ha passat: identificar els sistemes afectats i determinar si s’han consultat, modificat, perdut o extret dades personals.
- Avaluar el risc: valorar les dades afectades, el nombre de persones implicades i les possibles conseqüències per als seus drets i llibertats.
- Complir les obligacions de notificació: determinar si cal informar l’AEPD o l’APDA i si també s’han de comunicar els fets a les persones afectades.
- Documentar i corregir: registrar l’incident, les decisions adoptades i les mesures correctores per evitar que es torni a produir.
Disposar d’un protocol previ és especialment important. L’organització ha de saber qui coordina la resposta, com es preserven les proves, quins proveïdors cal contactar i qui valora les obligacions legals.
Per aprofundir en aquesta qüestió, expliquem com redactar un pla de resposta davant d’un incident de seguretat.
La nostra experiència en la gestió d’incidents de seguretat
En la nostra experiència assessorant empreses en matèria de protecció de dades i tecnologia, hem observat que alguns incidents no comencen amb una intrusió evident, sinó amb configuracions inadequades, credencials que no s’han revocat o manca de registres que permetin reconstruir què ha passat.
En un cas recent, vam analitzar un incident relacionat amb una infraestructura al núvol en què una base de dades de producció havia quedat exposada a Internet. La investigació va posar de manifest accessos sospitosos, mancances en els mecanismes de registre i monitoratge i la necessitat de revisar credencials i permisos d’accés.
En situacions com aquesta, no n’hi ha prou amb corregir la configuració tècnica. També cal determinar si s’ha produït un accés no autoritzat a dades personals, si aquestes dades han pogut ser consultades o extretes i quin risc pot representar l’incident per a les persones afectades.
Aquesta anàlisi és essencial per decidir si cal notificar la bretxa a l’autoritat de protecció de dades i si és necessari informar els interessats.
Com podem ajudar davant d’un ciberatac?
Els ciberatacs a Espanya i Andorra plantegen reptes tècnics, organitzatius i jurídics. Una resposta inadequada davant d’una bretxa de dades personals pot comportar conseqüències importants per a l’empresa i per a les persones afectades.
Per això, considerem fonamental disposar de protocols d’actuació, identificar ràpidament si s’ha produït una violació de dades personals i valorar correctament les obligacions de notificació davant l’AEPD o l’APDA.
Acompanyem les empreses en matèria de protecció de dades, compliment normatiu i gestió d’incidents de seguretat, tant a Espanya com a Andorra.
Si la teva empresa ha patit un ciberatac o sospita que s’ha produït una bretxa de dades personals, és important actuar amb rapidesa i obtenir assessorament especialitzat per determinar les mesures que cal adoptar.
Si necessites ajuda o tens dubtes, contacta’ns!
LEGAL IT GLOBAL 2017, SLP
Finalitat:
Prestar el servei.
Enviament del Butlletí informatiu.
Legitimització:
Compliment de la prestació de servei.
Consentiment.
Destinataris:
Les teves dades no seran compartides amb cap tercer, excepte aquells proveïdors de serveis amb els que disposem d’un contracte de serveis vigent.
Drets
Pots accedir, rectificar o suprimir les dades, així com exercir els drets que s’esmenten en la nostra Política de Privacitat.
Més informació
Consulta la Política de Privacitat

