Charlie Hebdo reobra el debat

L’atemptat contra la redacció de la revista francesa Charlie Hebdo el passat 7 de gener, ha reobert el debat mai tancat, entre seguretat i privacitat. És possible augmentar la seguretat dels països i les persones, sense perjudicar drets fonamentals com la privacitat? El debat, en la seva època més recent, es remunta als atemptats de Nova York i Washington de 2001. En aquell moment l’administració dels EUA va promulgar una sèrie de lleis i normes, la majoria sota el paraigua de la PATRIOT ACT, per facilitar a les agències estatals l’accés a informació de tot tipus, des de comunicacions electròniques o telefòniques a l’accés a les dades dels passatgers de companyies aèries (PNR). No ha passat ni una setmana dels atemptats contra Charlie Hebdo i Europa, la garant dels drets fonamentals, ja s’està plantejant com millorar els seus sistemes d’intercepció i anàlisi de missatges o la implementació d’un sistema d’accés a les dades del PNR similar al dels EUA, iniciativa, per cert,  es proposar ja al novembre de 2014. Es reobre per tant el debat entre privacitat i seguretat, però la situació és la mateixa que en 2001? tenim els mateixos elements que després del 11S? Definitivament no.

Charlie Hebdo
Charlie Hebdo


Què ha canviat?

Sota el meu parer hi ha tres elements fan que davant els atemptats contra la revista Charlie Hebdo no estiguem davant la mateixa situació que en els atemptats de 2001: Edward Snowden, el mòbil i el concepte de privadesa.

El factor Edward Snowden

L’ex-contractista de la NSA que al 2013 va revelar al món la forma en què els Estats Units, entre altres països, espiaven les comunicacions electròniques i les metadades telefòniques dels usuaris, ha provocat que la consciència de les persones en relació a aquestes pràctiques, en la seva majoria sabudes però no comprovades, hagi augmentat de manera molt significativa. Les revelacions d’Edward Snowden que tan ben s’analitzen en el recomanable llibre “El Cas Snowden” d’Antoine Lefebure, van ser la confirmació que els països s’han posat com a objectiu estratègic el coneixement del que succeeix i el que fem a la xarxa i qualsevol iniciativa que es plantegi a partir d’ara en aquest sentit, parteix d’aquest coneixement per part de la població, amb el que hauria de trobar-se amb una resistència major de la qual es van trobar les iniciatives legislatives post 11S.

El mòbil

Un altre factor crucial en relació a 2001, és l’ús del mòbil. Les connexions a Internet cada vegada són més mòbils i l’ús i transmissió de dades que es fa a través d’aquest dispositiu és immens. Qualsevol acte legislatiu que pretengui la intercepció de missatges com el proposat pel Regne Unit, juntament amb l’ús generalitzat del mòbil, fan que el risc per a la privacitat es multipliqui de manera exponencial ja que constantment estem emetent senyals en forma de Whatsapp, geolocalització, tweets…

El concepte de privacitat

Les empreses ja contemplen la privadesa com un valor de mercat que els pot fer guanyar la confiança dels clients que ja tenen o guanyar nous clients. En aquest sentit iniciatives com Snapchat o el navegador Tor tenen com a valor principal la privacitat de l’usuari. En aquestes circumstàncies qualsevol iniciativa governamental que pretengui atemptar no solament contra la privacitat sinó contra un valor econòmic de les empreses, s’hauria de trobar no únicament amb l’oposició dels ciutadans sinó d’aquells que han de facilitar la informació dels mateixos a les agències: les empreses.

Estem doncs davant l’etern debat amb elements nous que el fan més complex i complicat, veurem per cap a on segueix però està clar que la voluntat dels governs de saber què passa en Internet, es manté des de fa molts anys i disposant com disposen de totes les armes jurídiques per dur-la a terme, és el deure els ciutadans i els advocats, estar atents, més que mai, a aquestes iniciatives legislatives.

La legalitat de la teva empresa,
en les millors mans


93 540 43 32