Setmana horribilis per la privacitat

En aquesta setmana que tanquem, s’ha posat en evidència als ulls de la gent, la forma en què els poders públics limiten el seu dret a la privacitat especialment al món online. El dilluns El País publicava la proposta de reforma del Codi Processal Penal en el qual s’inclou la possibilitat que la Policia utilitzi programes a l’efecte d’accedir de forma remota a equips per investigar delictes de “especial gravetat”. A aquesta notícia, li va succeir, a partir del dijous 6 l’escàndoldestapat per The Guardian, informant en primer lloc que l’Agència de Seguretat dels Estats Units (NSA), ha obtingut autorització judicial perquè la segona companyia de telèfons del país, Verizon, li lliuri durant un període de 3 mesos les metadades de les trucades realitzades per o als seus clients (aquestes dades no inclouen el contingut de la comunicació però si la resta d’informació associada a la mateixa). El mateix diari va desvetllar el programa secret (ja no tant) PRISM de la mateixa Agència, per recopilar i tenir accés directe a les comunicacions dels grans operadors d’Internet com Google, Microsoft o Facebook. Finalment el mateix dia, i després de la reunió dels Ministres de Justícia dels 27, es va publicar que els esforços dels lobbies (encapçalats per algun dels gegants d’Internet anteriorment citats) i de països com el Regne Unit o Irlanda, estava començant a donar els seus fruits ja que les seves propostes per suavitzar la profunda reforma en la normativa europea de protecció de dades, estaven començant a funcionar. Aquesta pressió posa en seriós dubte la implementació de principis inclosos en la proposta de la Comissió del 25 de gener de 2012, com el dret a l’oblit, el consentiment explícit, la minimització de dades o el nou règim sancionador.
Què està succeint? De fet res de nou, i és que després dels atacs terroristes del 11S el món va canviar i les agències de recerca (començant pels EUA i seguint-li la resta), van posar els seus ulls en les tecnologies de la informació, aquell àmbit que no tenien degudament controlat i es van proposar prendre el control. L’única cosa que ha succeït, com indica qui va destapar l’escàndol de l’accés als grans operadors d’Internet, Glenn Greenwad, és que el “mur s’ha trencat”. Cada vegada sabem més del que pretenen fer i fan els poders públics amb la informació que llancem a la xarxa (correus electrònics, posts, twitts, fotografies), la privacitat a Internet està francament en dubte després d’aquestes notícies (que s’acumulen a moltes altres del passat). Nous conceptes no fan una altra cosa, que augmentar la sensació que el nostre pas per internet, fins i tot aquell realitzat de forma anònima, queda sempre registrat i que, no únicament les agències públiques, sinó les entitats privades, fan ús d’aquestes dades: Big Data, cookies, publicitat comportamental, incidències de seguretat, Google View, Google Glasses…hem arribat a un punt en què el pretendre un nivell de privacitat, diguem acceptable, a Internet és poc més que una quimera, i és que amb les noves tecnologies, l’ús que de la nostra informació es faci (per a finalitats de seguretat, comercials…) ja no precisa ni que facilitem les dades personals clàssiques: nom, DNI, correu electrònic…aquestes dades cada vegada importen menys: estudis recents demostren per exemple que informació anònima d’un operador belga de telecomunicacions, podria ser re-identificada en un 95% dels supòsits, utilitzant tecnologia de Big Data.
Què fer davant aquesta situació? En el cas de descartar la total desconnexió de l’individu (principalment) d’Internet i el seu telèfon mòbil, poques opcions queden per salvaguardar la privacitat. Un ha de ser conscient del que puja voluntàriament a Internet, es fa públic i que fins i tot quan navega de forma anònima, el seu pas deixa petjada i pot ser usat. És convenient utilitzar els mitjans que el propi mitjà ens posa a l’abast: navegadors anònims, esborrar historials, eliminar cookies, etc…això no garanteix una privacitat absoluta però ajuda. Llegir les polítiques de privacitat (almenys: qui recull les dades, per a quin ús i si els comparteix) i, finalment, però no per això menys important, en cas de sentir que el nostre dret ha estat vulnerat, deixar de queixar-nos de forma privada i actuar amb els mitjans administratius i legals que tenim al nostre abast.
La legalitat de la teva empresa,
en les millors mans


93 540 43 32