Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'ús de càmeres de videovigilància per a supervisió laboral

El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat, mitjançant la Sentencia número 29/2013, d’11 de febrer de 2013, respecte a l’ús de càmeres de videovigilància per supervisar als empleats, quan aquestes han estat col·locades amb una finalitat diferent.

En el cas jutjat, un empleat de la Universitat de Sevilla recorre el seu acomiadament, arribant finalment l’assumpte al Tribunal Constitucional, en considerar vulnerat el seu dret fonamental a la protecció de dades (article 18.4 de la Constitució Espanyola) ja que, defensa que el motiu del seu acomiadament es basa principalment en l’incompliment de la seva jornada laboral. Incompliment que havia estat verificat mitjançant les càmeres de videovigilància instal·lades en el recinte de la universitat per controlar els accessos dels ciutadans, és a dir, amb una finalitat diferent a la de supervisió laboral, sense que ningú li hagués informat que anava a ser controlat a través de les càmeres.

Per la seva banda, la Universitat de Sevilla va al·legar que l’empleat coneixia perfectament l’existència de les càmeres de videovigilància, per estar aquestes senyalitzades amb els pertinents cartells anunciadors, i emparava el seu dret a supervisar a l’empleat, a través dels enregistraments, amb fonament en l’article 6.2 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, sobre la base de que l’existència d’una relació laboral justifica el tractament de dades de caràcter personal sense necessitat de consentiment per part del treballador.

Després del pertinent enjudiciament del cas, el Tribunal Constitucional resol l’assumpte prenent com a base la Sentencia número 292/2000, de 30 de novembre, del Ple del Tribunal, i sobre la base de la mateixa disposa que: l’article 18.4 de la Constitució Espanyola que recull implícitament el dret fonamental a la protecció de les dades de caràcter personal requereix que l’afectat sigui informat de tractament, així com, de la finalitat d’aquest tractament.

Així, el Tribunal Constitucional assenyala “No hi ha habilitació legal expressa per a aquesta omissió del dret d’informació sobre el tractament de dades personals en l’àmbit de les relacions laborals, i que tampoc podria situar-se el seu fonament en l’interès empresarial de controlar l’activitat laboral a través de sistemes sorprenents o no informats de tractament de dades que assegurin la màxima eficàcia en el propòsit de vigilància” per més endavant afegir “les facultats empresarials es troben limitades pels drets fonamentals” .

Finalment el Tribunal afegeix: “No contraresta aquesta conclusió que existissin distintius anunciant la instal·lació de càmeres i captació d’imatges en el recinte universitari, ni que s’hagués notificat la creació del fitxer a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades; era necessària a més la informació prèvia i expressa, precisa, clara i inequívoca als treballadors de la finalitat de control de l’activitat laboral a la qual aquesta captació podia ser dirigida”.

En definitiva, el Tribunal Constitucional es manifesta a favor de protegir i donar prioritat a la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans, entre els quals es troba el dret a la protecció de les dades de caràcter personal, per sobre del dret que tenen els empresaris a controlar i supervisar als seus treballadors.

Això no impedeix, al fet que els empresaris puguin col·locar càmeres de videovigilància per controlar als seus empleats, però en aquest cas, l’empleat ha d’estar advertit, no solament de l’existència de les càmeres, sinó també de la finalitat de les mateixes, la qual cosa no va ocórrer en l’assumpte jutjat.

La legalitat de la teva empresa,
en les millors mans


692 14 05 71