ca http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/ El passat 24 de novembre de 2011, el Tribunal de Justícia Europeu va dictar una sentència on es pronunciava sobre l’abast de l’article 7 lletra f de la Directiva europea de protecció de dades, Directiva 95/46/CE, com a conseqüència d’un recurs contenciós-administratiu contra diversos articles del Real Decret 1720/2007, de 21 de desembre, que desenvolupa el reglament de protecció de dades, presentat per part d’ASNEF i FECEMD. Aquest article 7 tracta dels principis relatius a la legitimació per al tractament de dades, establint que els Estats membres de la Unió Europea disposaran que el tractament de dades personals només podrà efectuar-se si, a banda de la resta de supòsits contemplats en aquest article, el tractament de les dades és necessari per a la satisfacció de l’interès legítim perseguit pel responsable del tractament o pel tercer o tercers a qui se li comuniquin l http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=27&l=ca Els últims incidents, dels quals hem tingut coneixement, relacionats amb la vulneració dels sistemes de protecció de dades de grans organitzacions (Facebook, Sony o INTECO), semblen posar de relleu dues circumstàncies clares: que cada vegada resultarà més complicat i complex lluitar contra els atacs a la seguretat de les organitzacions i que la plena observança de les normes vigents en matèria de seguretat de la informació (i de les dades personals) no sembla blindar les organitzacions contra aquests atacs.   Davant aquesta situació la reacció, tant del legislador com dels organismes que vetllen per la seguretat de la informació, sembla que han centrat els seus esforços a millorar la resposta que les organitzacions donen als atacs en els seus sistemes que impliquen la pèrdua de dades. Bon exemple d'això és la proposta de modificació de l'article 34 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=26&l=ca Ja es troba disponible a Notícias Jurídicas, l'Annex de l'obra Màrqueting i Protecció de Dades: "Últimes novetats normatives i autorregulatorias en el marleting online".   http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=25&l=ca Durant el mes de gener de 2011, es publicarà a Notícias Jurídicas un Annex a l'obra "Màrqueting i Protecció de Dades", que abordarà les últimes novetats legislatives i autoreguladores en l'àmbit del Màrqueting online. Aquest Annex, com la resta de l’obra, serà accessible des de la nostra pàgina web.   http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=24&l=ca   En aquesta nota volem abordar l'important assumpte de les llistes d'exclusió en els enviaments publicitaris i concretament, la necessitat que qui realitzen aquesta activitat informin als usuaris que es donen de baixa de la mateixa, de la possibilitat d'inscriure's en alguna de les llistes d'exclusió existents (Llistes Robinson). Aquest assumpte ha estat tractat, per exemple, en l'Informe de la AEPD/0352/2009.  L'article 49.2 del RLOPD disposa el següent “Quan l'afectat manifesti davant un concret responsable la seva negativa o oposició que les seves dades siguin tractades amb fins de publicitat o prospecció comercial, aquell haurà de ser informat de l'existència dels fitxers comuns d'exclusió generals o sectorials, així com de la identitat del seu responsable, el seu domicili i la finalitat del tractament”.  Aquells que hagin obtingut les dades de caràcter personal per les vies recollides en l'Art. 45 del RLOPD http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=23&l=ca El Reial decret (el RD 329/2009, de 13 de març) ha modificat el Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques, el servei universal i la protecció dels usuaris, que va ser aprovat pel Reial Decret 424/2005, de 15 d'abril, i el Reglament sobre mercats de comunicacions electròniques, accés a les xarxes i numeració, aprovat per Reial decret 2296/2004, de 10 de desembre. Les modificacions introduïdes en el primer dels Reglaments, es poden resumir en les següents: - L'article 27.1 del RD 424/2005, disposa que “s'entén per servei universal el conjunt definit de serveis la prestació dels quals es garanteix per a tots els usuaris finals amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat determinada i a un preu assequible”; això significa que, tots els usuaris haurien de tenir accés a uns nivells mínims de serveis, encara que n http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=22&l=ca El present article analitza una problemàtica molt actual com és la protecció de les dades dels treballadors en el marc d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO). En concret el nostre despatx s'ha trobat amb que les empreses que aquest troben en aquesta situació, no saben com actuar en el moment de lliurar dades als representants dels treballadors. En concret tractem en aquest article, el lliurament als citats representants de les dades relatives als sous dels treballadors. El lliurament de dades personals dels treballadors per part de l'empresa als seus representants, constitueix una comunicació o cessió de dades, segons l'article 3 i) de la LOPD que la defineix com “tota revelació de dades realitzada a una persona diferent de l'interessat”. En el cas que ens ocupa, l'interessat seria el titular de les dades (el treballador) i la persona diferent a l'interessat els representants dels treballadors. La regla general que la LOPD esta http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=20&l=ca L'objectiu d'aquest article, no és altre que el d'analitzar certes consideracions arran de l'establert en l'article 15 del nou Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals (des d'ara, "RLOPD"). Ens centrarem, per les elevades consultes i preocupació de la majoria de sectors d'activitat, en el cas que desitgin utilitzar-se dades obtingudes durant la perfecció d'un contracte, per a finalitats comercials. El citat article, sota el títol "Sol·licitud del consentiment en el marc d'una relació contractual per a fins no relacionats directament amb la mateixa" estableix: "Si el responsable del tractament sol·licités el consentiment de l'afectat durant el procés de formació d'un contracte per a finalitats que no guardin relació directa amb el manteniment, desenvolupament o control de la relació contractual, haurà de permetre a l'afectat que manifesti expressament la seva http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=19&l=ca El treball premiat per la AEPD estudia les conseqüències que en la normativa comunitària de protecció de dades, tenen els acords entre EUA i la UE, en relació amb la necessitat que les companyies aèries, facilitessin l'accés a les dades personals dels seus passatgers i tripulació, a les autoritats dels EUA, amb competències en la lluita contra el terrorisme. Les dades que en el marc d'aquests acords s'han de facilitar, són els coneguts com PNR ("Passenger Name Record"), informació que es genera en qualsevol reserva d'un vol i que pot arribar a contenir, a més de dades identificatives bàsiques, informació sobre el passatger que reveli tant el seu estat de salut o les idees religioses (per exemple, en el cas de sol·licitar menjars o menús especials per algun d'aquests dos motius).El treball inclou el període comprès entre els atemptats de Nova York i Washington, d'11 de setem http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=18&l=ca El lent però constant creixement de les transaccions (de pagament o no) realitzades pels usuaris a través d'Internet, ha portat a l'especialització i desenvolupament de les tècniques de captació i coneixement dels usuaris i clients que, abans de l'explosió d'aquest fenomen, era impensable preveure. La realitat és que qualsevol negoci online mitjanament profitós, genera una gran quantitat de dades i informació, el correcte i adequat tractament de les quals, amb alguna de les múltiples tècniques de segmentació i coneixement del client o usuari, hauria de generar un esplèndid actiu del prestador de servei que gestioni l'esmentat negoci online. Vet aquí un profitós món que cada empresa hauria d'explotar, en funció de la informació de què efectivament disposi, a efectes d'un millor coneixement i, per tant, d'una millor satisfacció dels seus usuaris i clients. No hi ha dubt http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=4&l=ca El mes de gener de 2006, data de redacció d'aquest treball, es compleixen els 6 anys des de l'entrada en vigor a Espanya de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (en endavant, "LOPD"). Aquesta norma, no era la primera que, al nostre país, es promulgava sobre aquesta matèria, ja que va venir a substituir la, ja derogada, Llei Orgànica 5/1992, de 29 d'octubre, de Regulació del Tractament Automatitzat de les Dades de Caràcter Personal (en endavant, "LORTAD"). L'objecte d'estudi jurídic-pràctic d'aquest article és, per tant, una matèria que, malgrat l'adveniment de noves formes de recollir, emmagatzemar i tractar informació personal, ha incorporat a aquells àmbits d'actuació jurídic-legal, que requereixen major atenció i ha calat amb major profusió en els espais i blocs informatius d'assessories i consultories. Tanmateix, no http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=5&l=ca El passat 14 de desembre, el Parlament Europeu ha aprovat, en primera lectura, la proposta de Directiva sobre conservació de dades tractades en relació en la prestació de serveis públics de comunicació electrònica. Això no significa que l'esmentada obligació, les característiques de la qual intentarem analitzar en aquest article, sigui ja aplicable als prestadors de servei d'accés o d'allotjament de dades a Espanya; sinó que únicament, representa un pas més en el procediment de codecisió que ha de finalitzar amb la corresponent Directiva i, amb el temps, amb una norma legal al nostre país on l'esmentada obligació quedi plasmada. Amb el compliment d'aquest tràmit el Parlament Europeu esmena la Directiva proposada per la Comissió. L'objectiu d'aquest article és analitzar aquests primers passos a efectes d'anticipar o preveure el contingut final de l'obligació que afecta http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=6&l=ca Finalment, i després de temps d'espera, sembla que, a inicis del 2006, entrarà en vigor el nou reglament de mesures de seguretat per als fitxers amb dades personals. Segons ha declarat la pròpia Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), aquesta nova norma té com a finalitat desplegar reglamentàriament la Llei Orgànica 15/1999 (LOPD), situació pendent des de la seva aprovació; substituir el reglament que la LOPD deixava provisionalment (durant 6 anys) en vigor, el Reial Decret 994/1999 i, finalment incorporar en el mateix, l'Estatut de l'AEPD, les instruccions dictades durant la seva ja dilatada vida, així com el Reial Decret 1332/1994. A efectes de la creació de l'esborrany de reglament s'ha constituït una comissió mixta entre Ministeri de Justícia i l'AEPD, segons va indicar el director d'aquesta, en la seva compareixença en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=7&l=ca La recent aprovació, el 31 de maig de 2005, per part del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç del segon Pla Nacional de noms de domini d'Internet sota el codi de país corresponent a Espanya (".es"), suposa un bon moment per analitzar l'evolució d'aquesta regulació al nostre país des dels primers intents, allà per l'any 2000, fins a la data.L'objectiu d'aquest article és analitzar com els diferents intents normatius per part de l'administració en aquest àmbit, han anat evolucionant amb la intenció de posar solució a l'estancament en el registre dels noms de domini ".es", produint-se una progressiva obertura i flexibilització dels criteris per a la seva assignació. A tall d'exemple indicar, que el maig de 2005 hi havia registrats 91.426 nom de domini ".es" (incloent els de tercer nivell), per 373.255 (21 de juny de 2005) al nostre país veí, França, sota el ".fr" o els 4.167.002 (31 http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=8&l=ca No resulta una novetat, en l'àmbit d'Internet, la figura de l’intermediari en la prestació de serveis d'allotjament de dades en general (principalment pàgines web), fenomen que simplement consisteix en oferir els esmentats serveis a clients finals, i la prestació efectiva dels mateixos a través d'un ISP, que és qui gestiona directament els servidors, amb qui l’intermediari té contractat un pla d'allotjament de capacitat adaptable els clients que efectivament aconsegueixi. L'èxit d'aquest model de negoci es basa principalment en els baixos costos que per als intermediaris-mitjancers el mateix suposa, així com la possibilitat d'escalar l'espai contractat amb l'ISP, en funció dels clients de qui disposi. és un sistema tan simple i bàsic com el propi origen del comerç, comprar per un preu, vendre més car i lucrar-se amb la diferència. Algú amb capacitat per crear una pàgina web am http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=9&l=ca Alguna cosa s'està movent al sector immobiliari en relació a la seva progressiva adaptació a la normativa de protecció de dades en vigor. Accions concretes de subjectes implicats des de perspectives diferents (AGPD i AEGI) i certs fets així ho demostren. El recel amb què molts empresaris d'aquest sector tracten les dades personals dels titulars de les propietats que gestionen i la gran quantitat de dades que en molts casos es demanen (per exemple la recollida de nòmines o declaracions d'IRPF per avaluar la situació econòmica de certs clients), junt amb les accions que a continuació comentarem, haurien de representar l'empenta definitiva perquè s'acabi aplicant de forma majoritària i d’una vegada per sempre la LOPD en aquest sector determinat, on l'emmagatzemament i tractament de dades personals, resulta bàsic pel dia a dia de les empreses que l'integren.Comencem per dues accions concretes però significa http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=10&l=ca A pesar de los esfuerzos de la Agencia Española de Protección de Datos (en adelante, “AEPD”) para inculcar a los responsables de ficheros privados una cultura pro-activa y respetuosa con el derecho fundamental a la protección de nuestros datos personales, la experiencia nos enseña que a fecha de hoy el argumento más contundente y que en último caso hace que la mayoría de empresas se adapten a la legislación, se recoge en el artículo 45 LOPD: las sanciones. Leído ese artículo pues, resultan evidentes, los riesgos que siguen corriendo los responsables de ficheros que actualmente no se han adaptado a la legislación en vigor en esta materia; el objetivo de este artículo es, de todas formas, analizar ciertas situaciones de riesgo que pueden producirse incluso en el caso que una empresa se haya adaptado y observe todos y cada uno de los principios establecidos legalmente para la recogida y tratamiento de datos http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=11&l=ca Els atemptats de Nova York i Washington de l'11 de setembre de 2001, van desencadenar als Estats Units una decidida aposta legislativa per limitar els drets civils dels ciutadans, en favor d'enfortir els mecanismes per assegurar la defensa nacional. Aquesta política impulsada pel govern Bush, recollida en les anomenades Patriot Acts (primera versió d'octubre del 2001 i segona del Gener del 2003), actua especialment en el control de les comunicacions en general i, molt particularment, sobre l'ús d'internet. Les organitzacions nord-americanes en favor dels drets civils han denunciat repetidament que aquestes normes afavoreixen el progressiu buidament dels poders assignats als Jutges i Tribunals per tal de beneficiar les mesures d'investigació i control del poder executiu, amb la disminució de garanties pels ciutadans que això comporta. L'objectiu d'aquest article és analitzar com aquesta política legislativa, restrictiva de drets fonamentals, comen http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=17&l=ca Las leyes de acompañamiento a los presupuestos de publicados para el año 2003, aprobados mediante la Ley 53/2002, de 30 de diciembre, introdujeron, en su artículo 4, importantes modificaciones a la Ley 37/1992 del Impuesto sobre el Valor Añadido (en adelante, “LIVA”) con la intención de transponer al ordenamiento jurídico español la Directiva 2002/38/CE, del Consejo, de 7 de mayo de 2002, relativa al régimen del IVA aplicable a los servicios de radiodifusión y televisión y a algunos prestados por vía electrónica.La Ley 53/2002 añadió a la LIVA el Capítulo VIII al Título IX mediante el que se establece un Régimen Especial aplicable a los empresarios o profesionales no establecidos dentro de la Unión Europea y que presten servicios electrónicos a particulares establecidos dentro de la comunidad. Junto a esta importante introducción cabe destacar la reci&ea http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=16&l=ca En virtud de la Disposición Adicional décima de la Ley 7/2003, de 1 de abril, de la sociedad limitada Nueva Empresa, el Ministerio de Justicia ha publicado en el BOE del pasado 5 de junio, un modelo orientativo de Estatutos para esta nueva figura societaria. Es importante decir que este modelo es simplemente una recomendación por lo que los socios pueden elaborar otros estatutos sociales, con los límites establecidos en la ley.Como bien señala la exposición de motivos de la ley de la sociedad limitada Nueva Empresa por la que se modifica la Ley 2/1995, de 23 de marzo, de Sociedades de Responsabilidad Limitada, las instituciones comunitarias siguen trabajando para la mejora y la simplificación en la creación de empresas. Esta regulación supone un compromiso en el reforzamiento y la promoción de un espíritu altamente innovador y emprendedor en cuanto permita a nuestras PYME afrontar los nuevos retos que plantea el Mercado &uacute http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=15&l=ca El BOE del pasado 26 de marzo, publicó el esperado Plan Nacional de Nombres de Dominio de Internet bajo el código de país correspondiente a España, “.es”. El mencionado Plan tiene por objetivo llevar a cabo una flexibilización o “apertura controlada” como dice la propia regulación, de las condiciones y requisitos que hasta ahora eran necesarios para obtener un nombre de dominio de segundo nivel “.es”. Esta norma pretende tener un importante impacto en el ámbito de Internet y con este artículo pretendemos llevar a cabo una visión práctica de cómo el Plan puede afectar a los distintos actores de Internet.En primer lugar debemos señalar que el Plan definitivo presenta pocas diferencias con el Borrador aprobado por el Ministerio de Ciencia y Tecnología el 12 de abril del 2002. Si bien esto es indiscutible, no es menos cierto que se introducen importantes modificaciones que a continuac http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=12&l=ca La reciente publicación en el Boletín Oficial del Estado de 28 de enero de 2003, del Código de Conducta para la prestación de servicios de tarificación adicional creado por el Ministerio de Ciencia y Tecnología, pretende garantizar, de una vez por todas, los derechos de los consumidores y usuarios ante ciertas conductas llevadas a cabo por prestadores de servicios mediante los sistemas telefónicos de tarificación adicional, más conocidos como los servicios 906.Las conductas abusivas en la prestación de este tipo de servicios han tenido un campo propicio para su divulgación en el ámbito de Internet, alimentado básicamente por el desconocimiento de este medio por parte de ciertos usuarios. Este artículo pretende analizar brevemente la realidad actual respecto la prestación de estos servicios en Internet y enfocar las nuevas obligaciones que tienen los prestadores de estos servicios tras la publicaci&oacu http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=13&l=ca El pasado 12 de octubre entró en vigor la Ley 34/2002, de 11 de julio, de Servicios de la Sociedad de la Información y de Comercio Electrónico, la conocida como LSSICE. Dicha ley que incorpora a nuestro ordenamiento jurídico la Directiva 2000/31/CE, tiene como objetivo regularizar la imparable evolución de Internet en general y del comercio electrónico en particular protegiendo a los consumidores ante las transacciones y prácticas que se llevan a cabo a través de la Red.La LSSICE se aplicará tanto a los prestadores de servicios de la sociedad de la información que estén establecidos en España como a los que estén situados fuera del territorio nacional siempre que cumplan una serie de requisitos y que sus productos o servicios estén dirigidos al mercado español. Esta medida pretende acabar con ciertas prácticas a través de las que se pretende evitar la legislación española al http://www.rosello-mallol.com/rosello-mallol-advocats-cat/articulos_detalles.php?id=14&l=ca