dilluns, 30 març 2009
LOPD i ERO

El present article analitza una problemàtica molt actual com és la protecció de les dades dels treballadors en el marc d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO). En concret el nostre despatx s'ha trobat amb que les empreses que aquest troben en aquesta situació, no saben com actuar en el moment de lliurar dades als representants dels treballadors. En concret tractem en aquest article, el lliurament als citats representants de les dades relatives als sous dels treballadors.

El lliurament de dades personals dels treballadors per part de l'empresa als seus representants, constitueix una comunicació o cessió de dades, segons l'article 3 i) de la LOPD que la defineix com “tota revelació de dades realitzada a una persona diferent de l'interessat”. En el cas que ens ocupa, l'interessat seria el titular de les dades (el treballador) i la persona diferent a l'interessat els representants dels treballadors.

La regla general que la LOPD estableix perquè la cessió o comunicació de dades sigui legítima, és, segons paraules de la pròpia Agència Espanyola de Protecció de Dades1, que “les dades de caràcter personal objecte del tractament només podran ser comunicades a un tercer per al compliment de fins directament relacionats amb les funcions legítimes del cedent i del cessionari amb el previ consentiment de l'interessat”. Aquesta regla de consentiment només es veurà exceptuada en els supòsits contemplats en l'article 11.2, entre els quals cal destacar a) aquells casos que una norma amb rang de Llei de cobertura a la cessió o el previst en l'apartat c) “quan el tractament respongui a la lliure i legítima acceptació d'una relació jurídica el desenvolupament de la qual, compliment i control impliqui necessàriament la connexió d'aquest tractament amb fitxers de tercers.

En aquest cas la comunicació només serà legítima quan es límit a la finalitat que ho justifiqui”. En el cas objecte d'estudi per tant, perquè la cessió de les dades econòmiques dels treballadors als seus representants en un procediment de regulació d'ocupació, sigui compatible amb la LOPD, serà necessari complir algun dels següents requisits:

a) Comptar amb el consentiment dels treballadors. En cas de disposar d'aquest consentiment no hi hauria major problema sent la cessió de dades lícita.

b) Que la cessió de les dades als representants dels treballadors estigui emparada en una norma amb rang de llei. L'objectiu del següent apartat de l'informe és analitzar si la comunicació de les dades econòmiques als representants dels treballadors en el marc d'un procediment de regulació d'ocupació, està previst en la normativa vigent. Les fonts normatives analitzades seran el Reial Decret 43/1996, de 19 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels Procediments de Regulació d'Ocupació i d'Actuació Administrativa en matèria de Trasllats Col·lectius, l'Estatut dels Treballadors i el Conveni Col·lectiu del sector que correspongui.

Reial decret 43/1996, de 19 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels Procediments de Regulació d'Ocupació i d'Actuació Administrativa en matèria de Trasllats Col·lectius:

Aquest reglament, que regula el procediment de regulació d'ocupació, conté en el seu article 6.1, el contingut mínim de la sol·licitud d'iniciació del procediment, entre el que s'inclou, en el seu apartat d), l’ “Escrit de sol·licitud de l'informe que es refereix l'article 64.1.4.a i b, del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, als representants legals dels treballadors”. Vegem doncs, el disposat en l'Estatut dels Treballadors.

Estatut dels Treballadors:

L'article 64 de l'Estatut dels Treballadors recull els drets d'informació i consulta i competències dels òrgans de representació dels treballadors i en el seu apartat primer s'estableix: “El comitè d'empresa tindrà dret a ser informat i consultat per l'empresari sobre aquelles qüestions que puguin afectar als treballadors, així com sobre la situació de l'empresa i l'evolució de l'ocupació en la mateixa (...)”. En el paràgraf següent s'estableix que “S'entén per informació la transmissió de dades per l'empresari al comitè d'empresa, a fi que aquest tingui coneixement d'una qüestió determinada i pugui procedir al seu examen”. En l'apartat quart del mateix article s'estableix que el comitè d'empresa tindrà dret a “a) Conèixer el balanç, el compte de resultats, la memòria i, en el cas que l'empresa, prevista la forma de societat per accions o participacions, els altres documents que es donin a conèixer als socis, i en les mateixes condicions que a aquests2. b) Conèixer els models de contracte de treball escrit que s'utilitzin en l'empresa així com els documents relatius a la terminació de la relació laboral”.

Per a completar aquesta definició legal ens referim a l'informe jurídic de l’AEPD anteriorment citat, quan estableix “En el cas de cessió de les dades dels treballadors, la mateixa únicament podria entendre's emparada en cas que es produís en l'àmbit de les funcions desenvolupades pels Delegats de Personal o el Comitè d'Empresa (...), al trobar-se reconegut per l'Estatut dels Treballadors el dret dels representants dels treballadors (...) a accedir a determinats dades dels treballadors en l'àmbit de les seves competències3. En cas contrari, serà necessari el consentiment de l'interessat per a procedir a la comunicació de les seves dades”.

Per tant segons l'establert en la normativa vigent i les opinions de l’AEPD, hem de concloure que perquè l'accés a les dades econòmiques dels treballadors als seus representants, no sigui contrari a la normativa de protecció de dades, aquesta cessió haurà de comptar amb el consentiment dels treballadors o estar prevista en les lleis vigents i que aquesta mesura, sigui necessària perquè els citats representants, coneguin la situació concreta que es tracti i puguin procedir al seu examen. En el supòsit que ens ocupa, la situació a analitzar per part dels representants dels treballadors, serà la valoració de les causes econòmiques, organitzatives o de producció de l'empresa, que provoquen la iniciació del procediment de regulació d'ocupació. En aquest punt conclourem que en la normativa analitzada fins a aquest punt, en cap cas s'estableix expressament la necessitat de cedir als representants dels treballadors, les dades econòmiques de les mateixes.

Conveni Col·lectiu:

És convenient anar també al Conveni Col·lectiu que correspongui a l'efecte d'esbrinar si la cessió de les dades econòmiques als representants dels treballadors, està o no prevista en el mateix, en el cas que així sigui la cessió d'aquest tipus de dades tindrà empara legal en cas contrari, seran aplicables les següents conclusions.

Conclusions:

Ens trobem per tant en un supòsit de col·lisió de dos drets que la Constitució Espanyola, inclou entre els de caràcter fonamental: el dret a la protecció de dades personals (art. 18.4 C.E.) i el dret a la sindicació (art. 28 C.E.) pel que cal una solució que conciliï ambdós drets.

Més enllà d'aquest xoc de drets fonamentals, la cessió de dades personals sense el consentiment del seu titular, encara que estigui prevista en una llei, ha d'entendre's com una mesura limitativa del dret fonamental ja que el legislador pondera que la cessió de dades en determinats supòsits, està justificada per un interès superior i per això exceptua la necessitat del consentiment i l'estableix en una norma amb rang de llei. En el cas que ens ocupa, malgrat que la legislació estableix un deure genèric de l'empresari d'informar als representants dels treballadors en un procediment de regulació d'ocupació, en cap cas es preveu expressament la necessitat que hagin de cedir-se als representants dels treballadors, les dades econòmiques dels mateixos, pel que trobant-nos davant una norma que posa límits a un dret fonamental com el de la protecció de dades, serà necessari aplicar una interpretació restrictiva d'aquesta limitació atorgant la “(...) major amplitud possible del dret i la restricció del límit al necessari (...)”4, pel que davant la falta de previsió expressa en la norma, hauríem de recomanar, en un primer moment, la no comunicació de les dades econòmiques als representants dels treballadors.

Tot i això, cap dret fonamental és absolut i per tant, pot cedir davant altres drets, com podria ser el del lliure exercici dels representants dels treballadors de les seves competències, on s'inclou el dret a ser informat en certs supòsits. Dit això, i sense perjudici de l'indicat fins a aquí, qualsevol previsió (com el deure informar als representants dels treballadors) que limiti un dret fonamental (com el dret a la protecció de dades), haurà de superar tres exàmens segons reiterada doctrina del Tribunal Constitucional5:

- Judici d'idoneïtat: consistent que la mesura (l'accés al sou dels treballadors) sigui susceptible d'aconseguir la finalitat que es pretén (que els representants valorin les causes econòmiques, organitzatives o de producció que justifiquen el procediment de regulació d'ocupació). Aquest examen sembla complir-se ja que resulta justificat que perquè els representants dels treballadors valorin la necessitat del procediment de regulació d'ocupació, haurien de conèixer, entre altres circumstàncies, les despeses de l'empresa en personal a l'efecte de valorar la situació econòmica de la citada empresa.

 - Judici de proporcionalitat: que la mesura sigui ponderada per derivar-se de la mateixa més beneficis o avantatges per a l'interès general que perjudicis sobre altres drets. Efectivament aquest judici podria donar-se per superat ja que el dret dels representants dels treballadors és de caràcter col·lectiu mentre que el dels treballadors a la protecció de les seves dades és individual, complint-se així la satisfacció de l'interès general.

- Judici de necessitat: la mesura ha de ser necessària en el sentit, que no existeixi una altra mesura més moderada o menys restrictiva amb el dret fonamental a la protecció de dades, per a arribar a la finalitat proposada. En aquest punt entenem que no se superaria l'examen de proporcionalitat de la proposta ja que existeixen mitjans menys restrictius del dret fonamental a la protecció de dades, per a aconseguir la mateixa fi.

Dit l'anterior, apuntem les següents mesures alternatives, com les més adequades al respecte de dret a la protecció de dades, respectant al mateix temps, el dret a la representació sindical:

Opció a) facilitar als representants dels treballadors la quantitat global de despesa salarial sense especificar el sou de cada treballador.

Opció b) dissociació de les dades personals6 facilitant als representants dels treballadors els sous individualitzats de cada treballador de l'empresa, però sense identificar a la persona que correspon a cada sou. Per exemple: Treballador 1, XXXXX €; Treballador 2, XXXXX€, etc...

Entenem per tant, que ambdues opcions satisfan el dret dels representants dels treballadors a valorar la situació econòmica de l'empresa, respectant al mateix temps el dret dels treballadors a protegir les seves dades personals.

En tot cas cap recordar, i amb independència de l'assenyalat fins a aquest moment, que els representants dels treballadors estan subjectes al secret pel que fa a les dades als quals accedeixin en el procediment de regulació d'ocupació, així com a utilitzar aquesta informació exclusivament per a complir aquesta fi. Aquest deure de secret persistirà fins i tot una vegada conclòs el procediment de regulació d'ocupació. Eventualment, l'incompliment del deure de secret pot ser tramitat conformi el procediment de resolució de conflictes regulat en el Capítol VIII del Títol II del Llibre II de la Llei de Procediment Laboral, text refós aprovat per Reial decret Legislatiu 2/1995, de 7 d'abril.

Finalment és necessari assenyalar que qualsevol petició d'informació en el marc del citat procediment, haurà de quedar documentada sent necessari aixecar acta de cada petició concreta.

1 Informe Jurídic 0524/2008, on la AEPD analitza la conformitat amb la LOPD de la cessió de les dades laborals i retributius dels treballadors públics al Comitè d'Empresa d'una Corporació.

2 Art. 51 LSRL: “Els socis podran sol·licitar per escrit, amb anterioritat a la reunió de la Junta General o verbalment durant la mateixa, els informes o aclariments que estimin precisos sobre els assumptes compresos en l'ordre del dia. L'òrgan d'administració estarà obligat a proporcionar-se'ls, en forma oral o escrita d'acord amb el moment i la naturalesa de la informació sol·licitada, salvo en els casos que, segons el parer del propi òrgan, la publicitat d'aquesta perjudiqui els interessos socials”.

3 Subratllat de la pròpia AEPD.

4 (SSTC 159/1986, de 16 de desembre, FJ 6; 23/1988, de 22 de febrer, FJ 2; 254/1988, de 21 de desembre, FJ 3; 113/1989, de 22 de juny, FJ 4; 20/1990, de 15 de febrer, FJ 4; 3/1997, de 14 de febrer, FJ 6; 88/2003,de 19 de maig, FJ 9; 195/2003, de 27 d'octubre, FJ 4; 281/2005, de 7 de novembre, FJ 8; i 110/2006, de 3 d'abril, FJ 3).

5 SSTC 66/1995 o 207/1996 .

6 Art. 3.f LOPD: “Procediment de dissociació: tot tractament de dades personals de manera que la informació que s'obtingui no pugui associar-se a persona identificada o identificable.”

• Notícies
• Articles